Ahir va tenir lloc l'obertura solemne de l'Any Joan Maragall que commemora els cent cinquanta anys de la naixença i els cent anys de la mort del poeta.
En aquest blog també li volem rendir homenatge de la millor manera que sabem: llegint i comentant la seva poesia. Começam amb La vaca cega, un preciós poema que transmet molts sentiments.
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall
No Response to "ANY JOAN MARAGALL"
Publica un comentari a l'entrada